^{Timo Kollbrunner, novembre 2021
Traducció per SETEM Catalunya, agost 2022}

A principis de gener del 2021, es va fer una petita celebració a l’aeroport de Lieja. El govern való va atorgar una distinció honorífica a un empresari xinès que es deia Liansen Tan. El seu mèrit era que, fa sis anys, va facilitar l’accés al mercat xinès a l’aeroport de Lieja i, de retruc, a la regió de Valònia.

Les activitats de les empreses xineses han estat un tema de debat acalorat en aquesta regió des de finals del 2018. En aquella època, el gegant del comerç electrònic Alibaba va anunciar que tenia la intenció de construir un enorme centre logístic a l’aeroport. Algunes persones de Lieja, una antiga potència metal·lúrgica, van veure en l’arribada de l’homòleg xinès d’Amazon una perspectiva de 900 nous llocs de treball, molt necessaris a la zona. D’altres s’oposaven amb vehemència als plans d’expansió de l’aeroport sota el lema de “Stop Alibaba & Co”. Els feia por pensar en els núvols de fum del combustible dels avions, les llargues processons de camions i els vols nocturns a cada pocs minuts.

Tot plegat va començar amb l’esmentat Liansen Tan. L’any passat, al blog “expattime.be”, va explicar com havia aterrat a Bèlgica en un matí plujós de novembre del 2014 amb la missió de muntar un centre logístic per al comerç virtual d’un vell amic de l’escola: Xu Yangtian, el fundador de Shein. Liansen Tan va donar a l’empresa de Lieja el nom de “EC Hub”, l’abreviatura en anglès de “centre de comerç electrònic”. Liansen Tan es vanta d’haver estat pioners en la creació d’un centre de tramitació de devolucions per a tot Europa. Un centre que també podria assumir la tasca de tornar a enviar els paquets, perquè els productes “no s’haguessin de retornar a la Xina”, explica, no sense orgull.

Sol·licitud espontània fallida

Si es busca “EC Hub” a Internet, de seguida es troben ressenyes d’antics empleats al web de valoracions empresarials Glassdoor, al web d’ocupació Indeed o a Google. La imatge que el visitant es forma a partir d’unes 80 ressenyes no és gaire prometedora. Hi ha un ampli ventall de queixes. L’aspecte més criticat són els “objectius anormals” que són “impossibles d’assolir”. Així i tot, si una persona empleada no aconsegueix tramitar el nombre d’articles que se’ls fixa com a objectiu, corre el risc de perdre la feina. Molts es queixen dels “estàndards xinesos” i una ressenya que resumeix prou bé la situació diu:

"No la recomanaria. A menys que vulguis caure en una depressió. Aquesta empresa és qualsevol cosa menys humana."

Jo no em vull deprimir, però el fet és que les ressenyes em desperten la curiositat. Responc a un anunci de feina a Facebook, ja obsolet, en què EC Hub busca 30 persones treballadores temporals. La resposta m’arriba l’endemà: ara mateix no tenen necessitat de més personal, però “ens posarem en contacte amb tu si tornem a buscar treballadors”.

Nosaltres no volem esperar tant. Per sort, els nostres companys belgues d’achACT ens posen en contacte amb Cédric Leterme. Cédric és un politòleg que treballa a Gresea, una entitat que investiga, entre altres coses, el comerç electrònic. També participa en el moviment que s’oposa als plans d’Alibaba a l’aeroport de Lieja. Quan parlem amb ell per primera vegada, no ha sentit a parlar encara d’EC Hub ni de Shein. Però sí que té el recurs més important en una situació com aquesta: els contactes adequats.

Sudoku, patates fregides i res a fer

Un dimarts al matí de setembre del 2021, Cédric i jo ens asseiem al voltant d’una taula al centre de Lieja amb quatre persones més: Daniel Maratta, secretari provincial del sindicat UBT-FGTB, el seu company Ludovic Moussebois de l’altre gran sindicat CSC-Transcom, i Robert i Simone, que treballen  tots dos a EC Hub (els hem posat noms falsos). El primer que ens diuen és que la paraula “treball” ja no és gens adient. En realitat ja no “treballen” allà, perquè des de finals de juliol no tenen cap mena de feina a fer. Ens mostren un vídeo gravat en un mòbil: una colla de treballadors i treballadores asseguts al voltant d’una taula dins un magatzem buit, que riuen i saluden. Al davant tenen llaminadures de la marca Haribo, bosses de patates fregides, un llibre de Sudoku i un joc d’UNO. “Ens hem tornat uns experts en aquests jocs”, ens diu Robert.

Una escena així era difícil d’imaginar a finals de juny. En un sol dia d’aquell mes s’embalaven, registraven i emmagatzemaven més de 30.000 devolucions a l’EC Hub, i al mateix temps s’embalaven aproximadament 23.000 articles per despatxar, com es pot comprovar en un dels missatges que va enviar al final d’una jornada laboral un cap d’equip a un altre. “En aquells temps, anàvem totalment de bòlit”, diu la Simone, amb cara de sorpresa ella mateixa.

Treball per torns i Google Translate

La Simone treballa amb les devolucions. La seva tasca és obrir els paquets que arriben de Bèlgica, Alemanya, Itàlia o Suïssa, desempaquetar les peces de vestir, escanejar-les al sistema i posar en marxa el reemborsament. Les despeses de compra es reemborsen independentment de l’estat de la peça, explica. Això és per dos motius: en primer lloc, perquè la roba de Shein sovint té defectes que ja venen de fàbrica; i en segon lloc, perquè el sistema informàtic no és prou acurat per processar de manera diferenciada els articles que no es poden retornar. “Aquest sistema és una de les coses més avorrides de la meva feina”, es lamenta Simone. La raó principal d’això és que la interfície d’usuari està en xinès. “En general, no ens queda més remei que intentar esbrinar el que hem de fer amb Google Translate”.

1.500 articles inútils al dia

La Simone fa molts anys que treballa a EC Hub i ha viscut el vertiginós ascens de Shein en temps real. Explica que al començament no emmagatzemaven els articles retornats. Però després, el nombre de devolucions que rebien va augmentar exponencialment, com també el nombre de peces de roba que eren defectuoses o que simplement no es trobaven en el sistema intern i que, per tant, no es podien emmagatzemar al lloc que tocava. Simone relata que, darrerament, això li passava amb 20 o 30 articles a cada torn de treball.

Si això ho multipliquem per 25 empleats, i després per dos torns al dia, suposa fins a 1.500 articles al dia dels quals Shein ja no en volia fer res.

Al principi, els empleats podien emportar-se aquesta roba a casa. Després, les devolucions defectuoses es van destinar a entitats benèfiques i, més tard, es venien a pes a un comerciant que treia les etiquetes de Shein i venia la roba “en algun indret fora d’Europa”.

La feina de Robert era organitzar en grans categories la roba retornada al magatzem: samarretes en un lloc, jaquetes en un altre i texans en un altre. La seva tasca no era exactament feixuga, si no fos pels objectius de rendiment. Quan va començar a treballar per a Shein l’estiu de l’any anterior, l’objectiu era emmagatzemar 1.600 articles al dia. Això era gairebé factible, llevat dels casos en què les caixes del magatzem ja estiguessin tan plenes que es perdia massa temps buscant-ne una amb prou espai on emmagatzemar els articles nous. Però aleshores els objectius es van elevar a 1.800 articles – “i això passava a l’hivern, quan hi havia molta més roba gruixuda, més voluminosa, i que costa més trobar on encabir-la”, explica Robert. L’incompliment dels objectius era, amb diferència, la causa més freqüent d’acomiadament, segons van manifestar tots dos. Els empleats temporals sovint marxaven després d’un sol dia de feina.

Els sindicalistes xoquen contra un mur

Ni el sindicat del Daniel ni el del Ludovic van aconseguir que EC Hub assumís cap responsabilitat. Ludovic relata que quan més a prop hi van arribar va ser a la primavera del 2020, després de rebre nombroses trucades dels empleats. Es queixaven de canvis bruscos d’horari, d’acomiadaments injustificats, de manca de places d’aparcament i dels salaris. Gairebé tots els empleats havien estat contractats com a “Empleat de magatzem tipus 1”, la categoria salarial més baixa, és a dir, 12,63 euros bruts per hora. El sindicat del Daniel defensa un salari mínim sectorial de 14 euros per hora. I el que és més important, insisteix que la categoria d’ingressos més baixa només s’hauria d’aplicar als empleats que realitzen tasques úniques i repetitives, i afegeix: “A EC Hub, és evident que això no passa”. Ell i Ludovic van haver d’explicar aquest i altres problemes a la direcció xinesa. La dona els va escoltar i va assentir, “però segurament només va entendre allò que va voler”, ens diu Ludovic.

La constitució d’una delegació sindical dins d’EC Hub també va resultar ser una missió impossible, perquè fer-ho requeriria que una quarta part de la plantilla signés una declaració en la qual manifestava la seva voluntat de sindicar-se. Atès que la majoria d’empleats només estaven contractats per unes quantes setmanes, era una tasca impossible. “Vam acabar desistint”, es lamenta Daniel.

Un gir sobtat

Segons les dades d’un directori empresarial belga, la majoria dels treballadors i treballadores d’EC Hub tenen contractes indefinits. Tanmateix, atenent al que van declarar sistemàticament els dos empleats i el sindicalista, això simplement no és cert. Precisament aquest va ser el tema que es va plantejar a principis d’any, quan van tenir contacte amb la direcció de l’empresa per darrera vegada, explica Daniel.

La direcció s’havia posat en contacte amb ells per signar un acord perquè en el futur fos possible que els empleats treballessin al magatzem en cap de setmana. Els sindicalistes estaven disposats a negociar, però només amb la condició que EC Hub donés un contracte indefinit a un nombre significatiu d’empleats, és a dir, almenys 50 en comptes de només els 25 que en tenien en aquell moment. Aleshores l’empresa va subscriure contractes indefinits amb unes quantes persones més, però poc després van donar un cop de timó estratègic. Un dia d’estiu, a la Simone i als seus companys els van dir, així del no-res, que paressin d’empaquetar amb cura les devolucions i que les apilessin, masegades com estaven, en palets, on llavors es transportaven des del magatzem “directament a la Xina”, suposa Simone. Després d’això, no es va guardar res més al magatzem. Robert també va ajudar a desempaquetar les devolucions, fins que no en van arribar més.

Sembla que la filial local de l’empresa de logística xinesa YunExpress ara gestiona els retorns de Shein des d’Europa o, si més no, una part important d’aquests. Com a evidència d’això, Simone explica que la va contactar un empleat de YunExpress que volia saber com funcionava el sistema informàtic.

La inspecció

Acudim a la zona industrial d’Herstal i aparquem el cotxe davant de l’EC Hub. A la façana de vidre hi ha estampat #meetSHEIN. Al seu costat, la porta del magatzem està oberta. Dos homes seuen a l’entrada i prenen cafè en gots de plàstic. “Estem esperant que alguna cosa es torni a bellugar aquí”, diu un. Quan serà això? “Ni idea.” Al magatzem, un jove condueix un carretó elevador buit entre els últims palets que queden apilats amb caixes de cartró, mentre darrere seu uns quants empleats seuen al voltant de la taula blanca que vam veure al vídeo.

Aviat se’ns acosten dues dones asiàtiques. Volen saber què fem aquí, però no volen respondre les nostres preguntes, dient-nos que les adrecem “a la Xina”. Sí, bé, però a on a la Xina? “Al nostre client”. A Shein? Una de les dones ens diu que no ens pot donar cap adreça, però si volem deixar-li les nostres dades de contacte, les pot fer arribar “al client”. Així ho fem... i no tenim mai més cap notícia de ningú.

Decidim anar a fer un tomb per l’aeroport. En un cantó al darrere de l’enorme complex logístic de l’aeroport de Lieja, just al costat de les vies del tren que van fins a la Xina, YunExpress està allotjada en un hangar de construcció recent. Dos operadors de carretons elevadors ens indiquen el camí: “Shein és allà”, diuen. En un gran hangar, on els palets estan organitzats en fileres, ens trobem amb un empleat. Tampoc és especialment xerraire. L’únic que ens diu és que “és possible” que les activitats d’EC Hub s’haguessin traspassat fa unes setmanes. No ens podia dir res més, hauríem de preguntar-l’hi a Shein directament. Però aleshores hi afegeix una cosa: YunExpress només és responsable del transport; les mercaderies s’embalen en un altre lloc. Després ens diu que ha de tornar a la feina.

Una perspectiva incerta

El contracte de Robert amb EC Hub s’acaba aviat. Després d’això, vol fer una formació de conductor de carretons elevadors i aleshores li agradaria començar a treballar per a Alibaba a l’aeroport. Simone s’haurà d’esperar a veure què passa. Fins ara, la direcció ha negat contínuament que EC Hub tanqui les portes, sosté ella, i afegeix que trobar una feina permanent en un altre lloc seria qualsevol cosa menys fàcil.

Daniel també ens va dir que, no feia gaire, YunExpress es va posar en contacte amb el sindicat per arribar a un acord sobre la feina en cap de setmana. Ell va elaborar una proposta i la va enviar a l’empresa. Fins ara no ha rebut cap resposta.